Molins de Rei va néixer al 1188, segle XII. El rei Alfons II (rei d’Aragó) i el comte de Barcelona van manar construir uns molins allà on ara està Molins de Rei. Així es forma un nou municipi anomenat Molins de Rei que deixa una gran petjada durant els darrers anys.
Al 1430, Alfons V li cedeix la vila a Galceran de Requesens. Aquest hi construeix un palau.
Al final del segle XV la família Requesens s’emparenta amb la noblesa castellana i es distancia de la vila.
Al cap d’uns anys, Molins de Rei guanya importància gràcies a la construcció del Pont de les Quinze Arcades, de Carles III.
Molins de Rei va ser un poble agrari fins el segle XX, tot i que al segle XIX la indústria ja començava a imposar-se. Al 1890 ja hi havia 52 comerços, 2 indústries i 2.935 habitants.
Molins de Rei va fer un pas endavant amb la construcció del Canal de la Infanta (1819) i amb la inauguració del ferrocarril (1855). Va ser un dels primers municipis en tenir estació de tren.
El 1851 s’organitza per primera vegada la Fira de la Candelera.
Al segle XIX, la Guerra del Francès, va provocar baixes a la població i va fer destrosses a la urbanització. Aquests esdeveniments donen lloc a l’actual carrer Major. Les guerres no van ser l’únic esdeveniment que va trasbalsar l’economia local; també una plaga de fil·loxeres va acabar amb la vinya del municipi. Això va suposar un gran daltabaix en l’agricultura local.
Paral·lelament, la creació de noves associacions, ajuden a enriquir l’oferta cultural i a canalitzar les reivindicacions socials dels seus associats i algunes ofertes culturals de la vila. Aquestes associacions, encara tenen un paper destacat en l’oferta cultural: es crea la Federació Obrera (1918), la Joventut Catòlica (La Peni) es constitueix (1879) i el Foment Agrícola, Industrial i Comercial (ara Foment Cultural i Artístic) neix el 1920 i el 1923 inaugura un nou edifici.
La Guerra Civil (1936-1939) provocarà un tall profund en la vida social i quotidiana de la vila que costarà de curar.
A l’any 1898 es trasllada el cementiri, al 1935 es construeix el nou Mercat i la nova escola pública d’Alfons XIII. Aquests nous avenços van permetre l’expansió de la vila i annexar nous barris al nucli històric, el primer dels quals va ser la carretera.
Els anys foscos de la postguerra van anar acompanyats d’una revifada de la indústria. Les fàbriques, com Malvehy, van aconseguir altes cotes de producció i van donar feina als immigrants. El creixement demogràfic dels anys 60 i 70 va provocar un augment de la població. Al 1936 tenia 7.364 habitants i l’any 1970 va passar a tenir-ne 14.460.
Les manifestacions culturals estaven sota control de l’església o del règim. Amb la democràcia es recupera la figura del Camell (segle XIX), la celebració del Carnestoltes i la participació en la Festa Major.
El creixement demogràfic es deu a les onades migratòries a zones de nova construcció, barris com Can Graner, Riera Bonet, l’Àngel....
Actualment, Molins de Rei, és un municipi molt acollidor i la població creix ràpidament i amb abundància. Al 2016 la població constava de 25.359 persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada