Pont de les Quinze Arcades

El Pont de les Quinze Arcades va ser construït entre el 1763 i el 1767, és a dir, que la seva construcció va durar 4 anys. El fet que se l’anomenés Pont de les Quinze Arcades, va inspirar un poema que Ferran Agulló va dedicar a Molins de Rei. Carles III (Rei D’Espanya en aquells moments) va ser el primer en col·locar la primera pedra i va ser qui va manar fer el pont, tot i que Felip V, anys abans (al 1717) ja va encarregar al cap del cos d’enginyers dels seus exèrcits, Joris Prosper Van Verboom, la construcció del pont, però per precarietat econòmica fou impossible la construcció. Uns 50 anys més tard del primer projecte (ja sota el regnat de Carles III), s’inicien les obres del pont com el que coneixem “Pont de les Quinze Arcades”, seguint el projecte inicial de Verboom. El pont va ser obra de l'enginyer militar Pedro Martín Cermeño. Aquest, s’alçava sobre el riu Llobregat i el principal material utilitzat en aquest pont fou la pedra vermella. El resultat d’aquest pont va ser magnífic, era un pas obligat de la carretera de Barcelona a València i de Barcelona a Saragossa i Madrid. Suportava el trànsit dels 36.000 vehicles diaris. Gràcies al pont va augmentar i facilitar el comerç a Molins de Rei i el municipi es va fer més important. El pont va durar 204 anys, mesurant: 334,36m de llargada, 11,70m de profunditat i 10,45m d’alçada.
La nit del 5 al 6 de desembre de l’any 1971 les riuades del riu Llobregat van provocar l’ensorrament d’alguns dels pilars, de dos arcs i, al cap de pocs dies, van caure dos arcs més. Quan va haver l’ensorrament, hi havia dos camions que travessaven el riu Llobregat i el conductor d’un dels camions va morir. Dos dies després es va trobar el cos del  mort, Juan Garcia Martínez. El pont va ser bombardejat anys abans de que es caiguessin els pilars, potser aquesta va ser la causa de que el pont es debilités. El tres de febrer de l’any 1972 va ser la demolició total del Pont de Carles III, amb la intenció de construir un altre, però al final no es va a dur a terme la idea. Fins i tot, havien numerat les pedres per a que quan tornessin a construir el pont, les poguessin encaixar com les peces d’un puzle.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada